- EL PEIXET D'OR -
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
- L'ESPERIT DE L'ARBRE -
Hi havia una vegada, una noia la mare de la qual havia mort i tenia una madrastra que era molt cruel amb ella.
Un dia en que la noia estava plorant al costat de la tomba de la seva mare, va veure que de terra sortia un brot que havia crescut fins a fer-se un arbret i aviat un gran arbre. El vent, que movia les seves fulles, li va xiuxiuejar a la noia i li va dir que la seva mare era aprop i que ella havia de menjar els fruits de l'arbre. La noia així ho va fer i va comprovar que els fruits eren gustosos i la feien sentir molt millor. A partir d'aleshores, tots els dies anava a la tomba de sa mare i menjava dels fruits de l'arbre que havia crescut sobre ella.
Però un dia, la seva madrastra la va veure i li va demanar al seu marit que talés l'arbre. El marit el va talar i la noia va plorar durant molt de temps al costat del seu tronc mutilat, fins que un dia, va sentir un sorollet i va veure alguna cosa que creixia de la tomba. Va créixer i créixer fins a convertir-se en una bonica carabassa. Tenia un gran forat del que queien gotes de suc. La noia va beure'n unes gotes i les va trobar molt bones, però de nou la seva madrastra se'n va assabentar aviat i, una nit fosca, va tallar la carbassa i la va llençar ben lluny. L'endemà, la noia va veure que la carbassa no hi era i va plorar i plorar fins que de sobte, va sentir el rumor d'un rierol que li deia "beu-me, beu-me". Ella va beure i va comprovar que era molt refrescant. Però un dia, la madrastra ho va veure i va demanar al marit que cobrís el rierol amb terra. Quan la noia va tornar a la tomba, va veure que no estava el rierol i ella va plorar i plorar.
Portava molt de temps plorant, quan un home jove va sortir del bosc. Va veure l'arbre mort i va pensar que era justament el que necessitava per a fabricar un nou arc i fletxes, ja que era caçador. Va parlar amb la noia, que li va dir que l'arbre havia crescut sobre la tomba de la seva mare. La noia li va agradar molt al caçador i després de parlar amb ella , va anar on era el seu pare per demanar-li permís per casar-se amb ella.
El pare va consentir però amb la condició que el caçador matés una dotzena de búfals per a la festa de la boda. El caçador mai havia matat més d'un búfal d'un sol cop, però aquesta vegada, agafant el seu nou arc i les seves noves fletxes, es va dirigir al bosc, i aviat va veure un grup de búfals que descansaven a l'ombra. Va posar una de les seves noves fletxes a l'arc, va disparar i un búfal va caure mort. I després un segon, un tercer i així fins a dotze. El caçador va tornar a dir-li al pare que enviés homes a dur la carn al poblat.
Es va fer una gran festa quan el caçador es va casar amb la noia que havia perdut la seva mare.
Aqui tenim un parell de contes, en trobarem moltes més a UNA MAR DE CONTES!!!!
*- UNA MAR DE CONTES -*
- EN PATUFET EXPLICA LA SEVA HISTORIA -
Un dia, la mare, metre cuinava, es va adonar que necessitava una mica de safrà.
Jo li vaig demanar que em deixés anar a la botiga a comprar-ne, però la mare no volia que hi anés tot sol perquè, com que era tant petitet, tenia por de que la gent no em veiés i em trepitgés. Li vaig repetir tantes vegades que la volia ajudar que finalment la mare va deixar que anés a comprar tot sol.
Molt content, vaig agafar el cistell i vaig anar a la botiga del Sr. Joaquim.
Mentre caminava, anava cantant aquesta cançoneta tant fort com podia, per a que els que passessin pel meu costat, s'adonessin de què era allà:
Patim patam patum, homes i dones del carrer,
Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet
Al cap d'una estona, vaig a tornar a casa molt satisfet amb el safrà i va preguntar si podia portar el dinar al pare, que treballava al camp.
Després d'insistir molt, la vaig tornar a convèncer per a què em deixés sortir sol. Amb el cistell del dinar, vaig marxar cantant la meva cançoneta
Patim patam patum, homes i dones del carrer,
Patim patam patum, no trepitgeu en patufet
De cop i volta, quan passava per un camp de cols, va començar a ploure! Per a que no es mullés el dinar, em vaig refugiar a sota d'una gran col i em vaig quedar adormit de tant esperar. Però resulta que no vaig veure que a prop, un bou molt gros i golafre estava pasturant.Ja pots comptar quan va veure aquelles cols tant grans, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a menjar-se-les d'una en una, i sense adonar-se'n, d'un sol mos es va menjar les cols, el cistell i a mi que encara dormia!
Quan el pare va tornar a casa, molt estranyat va preguntar a la mare perquè no li havia portat el dinar tal com feia cada dia.
La mare li va explicar que en Patufet havia sortit feia molta estona per portar-li el dinar al camp; els dos es van preocupar molt perquè no m' hagués passat res, i van sortir corrents a buscar-me.
Patufeeeet, Patufeeeet, on eeeets, on eeeets...?? -cridaven- on eeeets, Patufeeeet? Patufeeeet!!
Pel camí, van trobar el bou, i em van sentir que els contestava des de la panxa de l'animal la única cosa que se'm va acudir contestar:Sóc a la panxa del booooou...., on no hi neva ni ploooooou!
Als meus pares només se'ls va acudir donar moltes cols al bou perque a veure si així em faria sortir. El bou, havia menjat tantes i tantes cols, que es va tirar un pet,i vaig sortir disparat.Els seus pares que l'estaven esperant al costat del bou, van anar corrents a fer-me molts petons i abraçades. Estaven orgullosos de tenir un fill tant valent.
Patim patam patum, homes i dones del carrer,
Patim patam patum, no trepitgeu en patufet
Moltes més històries en video a UNA MÀ DE CONTES!!!
*- UNA MÀ DE CONTES -*
